Que vueltas da la vida .... Elena está por Argentina de vacaciones, Raquel casada, Marc con sus planes de futuro, yo viviendo en Bangkok.
Pasamos la noche en blanco ... de copas y cháchara. Y a los pocos días nos fuimos Raquel, Anna Mª y yo a Myanmar (Birmania). Dónde pude conocerla más a fondo, descubriendo una persona alegre, positiva, inteligente, que sabe disdrutar de la vida cada segundo sin perder la sonrisa y el buen humor, pase lo que pase .... en fin, y de ahí ... casi al fin del mundo, oi!? :)
Y nada, que si el viaje del año pasado tiene miles de cosas buenas, una de ellas, es la oportunidad de conocer a gente tan fantástica como esta gironina loca por las mates (y otras cosas).
Germaneta, T' ESPERO A BANGKOK BEN AVIAT, eh !!!
Musus!!
PD: La foto es de Mandalay ....
5 comentaris:
Germaneta, germaneta,..
quina de voltes dóna la terra i sobretot la vida. Diumenge repassava el meu diari i entre les pàgines vaig trobar el teu nom. Un any. Un any de conèixer-te.
El primer dia no va ser el millor, el tercer TAMPOC (accident per aquells mons de Déu) però entre rialles, confidències i molts, molts mails ens hem anat coneguent. Si d´una cosa em sento orgullosa és de les persones q he conegut i TU n´ets una de molt important. Mir, mai t´oblidaré ni a tu ni a tots els moments passats juntes: primer sopar a l´Harmonique a BKK, primer vol fins a Myanmar a primeres hores de la matinada d´avui farà un any, accident i les nostres reaccions (quan et vaig donar totes aquelles eines pq ens pogessim defensar), les nostres xerrades a altes hores de la nit, el tip de riure q et vas fer quan vaig caure a l´aigua a Inle Lake (digne de veure), quan ens vam despedir per primera vegada al "Golden Smile Inn", quan ens vam retrobar a Barna per nadal, el dia a la platja q vam passar al juliol, alguna de les meves trucades a BKK fent-me passar (q no és fer-me creure) q era inspector de Hacienda, tots els nostres missatges amb icones al messenger, l´espelmeta q et vaig encendre pel teu aniversari al meu pis... Mir, Oh-Pia-Pia la de coses q hem fet juntes sense ni adonar-nos-en. ET TROBO MOLT A FALTAR i ho dic ben fort. M´encantaria tenir-te més aprop per poder-te veure més sovint però, sí q és cert, q et sento sempre molt aprop.
Germaneta, no et treguis l´amulet q portes a la foto (per res del món). I sobretot continua així i sinò a mi em tindràs igualment al teu costat.
Un petó,
Anna Ma
OHHH PIA PIA !!!
Recordo aquell vol, com el més FRED de la història !!!
Recordo el després del accident (la foscor, les eines, la tremolor de cames, el dolor ...)
Recordo la cara d' ensurt de la dona i del "barqueru" quan vas relliscar (JA JA i JA !!!) i les marevilloses vistes de les montanyes, del festivals dels budes, els colors del mercat.
Recordo la imatge del tren ... I'm Annnnna Maria !!!
Recordo la bronca amb el Pocholo & familia.
Recordo les rialles, aquelles que et deixen la mandíbula adolorida :)
Recordo el ... ens veiem al Nepal ... queda pendent!
L' amulet, no el porto penjat, però el porto sempre amb mi .... me´l va regalar una persona que també es mereix un post especial.
No som a prop parlant en KMS ... però vaja, no ens podem queixar del què "parlem" :) ^_^
I res, que ja queda menys per Nadal ....
be, jo si voleu us poso la banda sonora...
I remember, the Stephen Sondheim!
http://www.youtube.com/watch?v=tL8C0yNg7Pg
(no he trobat una millor performance pero... la canço es preciosa)
un peto!
Gràcies Menós! Petons!
Jo em se una cançó millor:
"Érase, una vez, una casa de la pradera, nino ni, nino ni...."
Publica un comentari a l'entrada