Había una vez, una isla llena de palmeras. Yo, era la BOSS de las hamacas y de los cocos caídos en la arena blanca ... Y comía cada día pizza. Jack me cantaba y Keanu me daba masajes.
Fin del cuento.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
no m'aclaro amb el putu facebook, i a sobre només em faig amiga de la gent de la meva escola.... ggrrr sort que la infància s'acaba!
Mir... on coi ets???? Lo del cuento no pillo la indirecte o si s'ha de llegir entre linies!!!! Primi mala, primi mala, primi mala!!! No es posen aquestes fotos!!! MUA!!
Ada, calma, poc a poc li aniràs trobant la gràcia. Però per Budha, posseu internet a casa!
Primi, ara mateix a la office malgrat és festa nacional!
La foto és d'una de les illes de Malaysia on vaig estar i on no m' importaria en absolut ser-hi ara mateix!
El cuento simplement és un cuento ... ja saps, coses que passen a Bangkok ;)
Petonàs!
Dream... Keep dreaming. It's free!
A mi tampoc m'importaria ser-hi en una d'aquestes, sobretot amb aquest dia fred, gris i plujos... Però q vingui el meu Johnny a fer-me un massatget, amb happy ending of course! ;-)
Mir, vinc amb tu!! prometo no estorbar. Et deixo ser la BOSS.
El Keanu del teu somni és el Reeves? Si ho és plis plis que després em faci un massatge a mi. Si no ho és me l'adjudico jo, valen???
D' acord petita Gri-Gri ... després et passo el Keanu, cap problema!
Fes-me saber si necessites quelcom més :)
Gri-Gri Gri-Gri, que ja és DIVENDRES !!!! OE OE OE!
A disfrutar del cap de setmana!
Doncs q a mi em portin en Clooney, en Pitt, en Matt, en John, en Mathew,.... ui ui ui Q EM FALTEN MANS!!!
Era un somni, no?
Anna Ma (jermaneta)
Publica un comentari a l'entrada